L'última megaestrella
L'última megaestrella

Vídeo: L'última megaestrella

Vídeo: L'última megaestrella
Vídeo: TOM CRUISE | La ÚLTIMA GRAN SUPERESTRELLA 2024, Març
Anonim
Últimes hores de Michael Jackson
Últimes hores de Michael Jackson

Don't stop 'til you get enough va ser la cançó d'obertura del Long Playing amb la qual Michael Jackson va trencar el 79: "Off the Wall". Malauradament serà recordat per molt més: el gran circ de focs artificials provocat per la seva vida, portat als extrems del grotesc per una psique plena de cicatrius. Entenc que per això el Michael Jackson lamentat pels lectors de Dissapore pot ser l'altre, però la mitologia de les estrelles va deixar d'interessar-me quan John Bonham -l'èpic bateria de Zeppelin- es va ofegar en un mar de vodka.

Seria molt millor recordar-lo pels dos llampecs de geni d'una producció no interminable: dels seus nou àlbums no poques vegades impregnats per una certa tendència a l'avorriment, només tres han tingut un èxit estel·lar.

2750447DH029 E56718029
2750447DH029 E56718029

El primer flaix, la cançó de la qual parlava: en aquella època -era l'any 1979- hi havia un mur fronterer entre la "música" i la "música comercial" regida pel tum-tum del quatre de la caixa del discoteques naixents. Genesis, Crimson, Zeppelin d'una banda i Donna Summer i Barry White de l'altra. No obstant això, aquell ritme formidable, aquella síncope quasi buida al tercer compàs, aquell falset àcid, aquell baix degotejant la suor de tota una generació que s'arrossegava amb les seves vibracions a l'estómac van perforar la paret. Així com l'arpegi final, que s'ha mantingut com un dels "outro" més copiats de la història de la música popular.

El segon: permetre a Eddie Van Halen tocar el millor solo de guitarra de heavy rock en una pista r'n'b [Beat it, Thriller 1982]

Si només fos per això, Jacko hauria posat a les mans el seu somni més gran, ser immortal.

Recomanat: